Per collons…..els meus

Si, aquesta va ser la frase barroera , impròpia del meu discurs i manera de fer habitual, davant d’un paquet de ros acabat de comprar i que vaig pronunciar com epitafi de la nostra relació segons abans de deixar-lo caure dins el cubell de les escombraries. La nostra relació havia començat feia uns quinze anys amb aquells cigarrets prims i acolorits de colors pastel, anomenats “señoritas”, per continuar amb desesperació per tot tipus de negre i acabar flirtejant i compartint la vida amb un ros americà

Quan vaig adonar-me de la meva esclavitud física i emocional cap a ell, el vaig voler abandonar, però la meva dependència me’l feia retrobar a petites dosis…després de les menjades -només un…si us plau!- o comptant obssessivament quantes estones al dia ens donaríem un espai de relax i retrobament…Res!!! Només un cop de voluntat i el compromís ferm amb mi mateixa van fer possible l’alliberament. D’això ja fa 30 anys i no ens hem tornat a veure.

Eva Esteve Caastello

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (2 votes, average: 5.00 out of 5)

Loading...