Mai sortiria amb un imbècil que fumes

El meu nom es Jaume i això va passar ara fa molts anys, curiosament quan jo era un adolescent de 15 anys, i en aquell moment amb dos grans vicis, per dir-ho així, un d’ells el tabac i l’ altre una noia que es deia Monica i de la que estava bojament enamorat des de feia dos anys.
El tabac era el meu amic inseparable, i des que vaig començar a fumar als 13 anys, al sortir de la escola i arribar al institut, havia estat present en tot el meu dia a dia. Fumava uns dos paquets de tabac al dia, de qualsevol cosa clar, perquè aleshores un paquet de Winston costava 250 pessetes, el Fortuna 125, el Ducados 75 i el Bisontes sense boquilla, el que més fumava, tan sols 33, i es que la econòmica adolescent no donava per més. De tan en tan robava tabac al meu pare, que fumava Winston, i com que comprava cartrons, era fàcil de despistar un o dos de cada cartró, i quan la meva avia em donava diners, doncs pujàvem de nivell al Fortuna. Feia moltes campanes per poder estar amb els amics i fumar, i a casa recordo fumar per la finestra perquè no es notes la olor, o això pensava jo perquè clar els pijames feien olor al dia següent.
Però com us deia tenia un altre boig amor a la meva vida, la Monica, i era quelcom que recordava aquella sèrie on l’Esteve Urkel perseguia a la Laura, jo era igual. Des de feia dos anys estàvem junts a un esplai on fèiem de monitors de nens petits, ella els de 5-6 i jo els de 8-9 anys. Jo em vaig enamorar de ella el primer dia que hi vaig anar, va topar amb mi només creia la porta i em va dir “treu d’aquí que sembles idiota al mig del pas”, i jo em vaig enamorar, si tan estupid com sona. Així que jo li demanava per sortir cada cop que podia, no se, potser cada setmana quan ens veiem al esplai o per cartes que li enviava, o quan esperava amb la bicicleta allà on sabia que la deixava l’autobús del institut, que el seu era privat. El resultat sempre era el mateix, un no rotund, però això no em feia perdre les ganes. Quan em deia un no, aleshores marxava a fumar a algun racó, havia arribat a un paquet tot seguit, sentin-me impotent per no poder expressar el meu enorme amor, avui potser com a psicòleg que soc diria que més aviat obsessió. Després de molt de temps de demanar-li, un dia va entrar al esplai i jo estava parlant amb una senyora que es deia de cognom Tomas Tomas, no se si encara viu però es un nom impossible de oblidar, i amb un marit que es deia també Tomas Tomas Tomas, i no es cap broma, cosa que va fer que algun pare es queixes que dos germans tenien fills al esplai, tot i que de fet no eren ni del mateix poble, però tornant al tema va entrar la Monica i em va veure fumar, em va mirar i em va dir “Mai sortiria amb un imbecil que fumés” i allò em va arribar al més fons “Doncs si es per això s’ha acabat de fumar”, va riure “No podràs, ni per mi”, però vaig agafar el paquet de Fortuna que tenia dues cigarretes, vaig oferir una a la senyora Tomas i em vaig quedar l’ altre “Quan m’acabi aquesta no tornaré a fumar”, no em va respondre, només va riure. Vaig fer un cartell que vaig penjar al espai dels monitors on deia que pagaria deu mil pessetes a qui em veies fumar, i també ho vaig dir a tots els amics, fins i tot els pares ho sabien. Tot i les pressions vaig deixar de fumar i no hi vaig tornar. El temps va passar i la Monica i jo no vàrem arribar a sortir mai junts, tot i que per més conya del tema, sempre ho feia amb nois rossos, ulls blaus, grassonets i amb ulleres com jo, però que no eren jo.
Anys després la Monica va començar a fumar i que jo sàpiga, ara no tenim gaire contacte, ha seguit fumat durant molts anys i bastanta quantitat. Un dia es va sorprendre per haver causat aquest efecte i em va dir que “com a mínim alguna cosa bona vaig fer per tu”.
Ara ja fa 5 anys que com a psicòleg vaig començar a treballar amb el tema de la hipnoterapia i en concret amb el deixar de fumar com un dels serveis amb més demanda. Tot sovint els explico aquesta historia a algun pacient, que riuen de que mai més tornés de fumar. El tema es que sovint, i també ho veig amb els pacients, una de les millors maneres de deixar l’hàbit, o millor dit de trobar la motivació que impulsa a fer-ho, es assumir dues coses, primera que el tabac es un amic, però un mal amic que no soluciona problemes, sinó que costa diners, molts, i que a més ens destrossa la salut, el segon es fer-ho per aquelles persones que ens estimem, ja sigui com en el meu cas la noia de la que estàs enamorat, com podria ser la dona, fills, pares, etc.
La vida te un millor color quan penses en tu, en els que et rodegen i en un futur que el tabac no farà sinó escurçar de manera important.
Gracies Monica, mai que em diguessin imbecil m´ha fet tan de bé.

Jaume Guinot

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (10 votes, average: 4.00 out of 5)
Loading...