Testimonis

No vaig voler fer-ho i per això , vaig fumar fins que em varen detectar el càncer de pulmó.
En el meu cas no  havia voluntat de morir, ni de deixar de fumar, però la mort m’ha obligat a fer-ho.

En menys de tres mesos he aconseguit morir-me i deixar de fumar.

Sense tractament, sense voluntat i amb una sola opció, la mort.
Espero que deixis de fumar molt abans que ja no tinguis remei.

(more…)

- La mort, és la que m’ha fet deixar-ho.

Si, aquesta va ser la frase barroera , impròpia del meu discurs i manera de fer habitual, davant d’un paquet de ros acabat de comprar i que vaig pronunciar com epitafi de la nostra relació segons abans de deixar-lo caure dins el cubell de les escombraries. La nostra relació havia començat feia uns quinze anys amb aquells cigarrets prims i acolorits de colors pastel, anomenats “señoritas”, per continuar amb desesperació per tot tipus de negre i acabar flirtejant i compartint la vida amb un ros americà

(more…)

- Per collons…..els meus

HOLA A TOTHOM:
TINC 47 ANYS I FA 7 MESOS QUE NO FUMO I NO M HO CREC.
JO NO FUMAVA MASSA PERÒ UN DIA VAIG DIR: “AVUI NO FUMO”, I A LES 12 ESTAVA FUMAN, I TRIST NO PODIA DEIXAR HO, PERÒ L ENDEMÀ VAIG DIR “AVUI NO FUMO”, I VAIG AGUANTAR FINS DESPRÉS DE DINAR, PERÒ MOLT TRIST PER QUE VEIA QUE EL TABAC PODIA AMB MI.
VAIG PENSA QUE ALGÚ EM PODIA AJUDAR I VAIG BUSCAR AJUDA. VAIG ANAR AL HOSPITAL DE SANTA MARIA DE LLEIDA I VAIG CONÈIXER AL “GURU”, EL SISCO.

(more…)

- Missió Impossible

Mi nombre es Sergio, tengo 32 años y quiero haceros participes de mi historia con la única intención de poder ayudar con mi testimonio a que cualquier persona que lea esto pueda dejar esta adicción que nos esclaviza y nos crea una dependencia maligna.
Antes permitidme que os cuente un poco mi historia para que podáis entender la dificultad en este tratamiento contra el tabaco. (more…)

- Si yo pude… tú también

Tenia uns 10 anys, o 11, o potser 12 no ho sé. Recordo que era estiu. Piscina. La meva mare estava fumant. Semblava divertit. Semblava important. Semblava “de grans”. Li vaig dir mig en broma: “Ho puc provar?”. Ella em va passar la cigarreta. “Només un moment” va dir. La vaig agafar de qualsevol manera, tot i que volia imitar als de les pel·lícules americanes… m’ho vaig ficar a la boca amb un suposat estil. Quin fàstic!!!! Vaig deixar de fumar al cap d’un segon de començar a fumar. Mai més!! (more…)

- MAI MÉS

L’aroma d’una magdalena ens va retornar el temps perdut. Els millors tomàquets de Mallorca són els tomacons, tenen un perfum especial, i do! Te’n recordes de l’olor d’una poma acabada de collir? El nostre rei Jaume va conquerir ses illes pel gust de ses olives, trencades, subtils, delicioses. Hi ha qui dorm amb l’únic abric d’una gota de Chanel “numéro cinq”. I si dorms amb la finestra oberta quan plou, recordes l’olor de la terra mullada? Sents l’olor de la sal, la trobes als llavis quan t’acostes al mar? Si deixes de cremar el teu olfacte, ho retrobaràs.

També hi ha qui dorm abraçat a un cendrer, ofegat per l’olor d’uns cabells que (more…)

- El plaer del Tabac

Vaig començar a fumar a l’institut, amb dotze o tretze anys, tabac negre. A casa no els semblava malament, el meu pare fumava i als anys setanta no sabíem gran cosa dels perjudicis del tabac. Fins i tot el pediatre, que venia sovint a casa perquè érem sis germans, feia una cigarreta tot receptant el Dalsy de l’època.
El meu pare va morir a 50 anys pel tabac. El meu cap i bon amic dels primers temps professionals va morir a 50 anys pel tabac. El meu soci va morir a 58 pel tabac. Poc després de fer 40 anys, i d’això ja en fa més de 15, vaig quedar-me afònic. Llavors fumava un parell de paquets diaris de tabac ros. Tot i prendre tota mena de remeis pe a la gola, l’afonia persistia. (more…)

- No és dificil, de veritat

El meu nom es Jaume i això va passar ara fa molts anys, curiosament quan jo era un adolescent de 15 anys, i en aquell moment amb dos grans vicis, per dir-ho així, un d’ells el tabac i l’ altre una noia que es deia Monica i de la que estava bojament enamorat des de feia dos anys.
El tabac era el meu amic inseparable, i des que vaig començar a fumar als 13 anys, al sortir de la escola i arribar al institut, havia estat present en tot el meu dia a dia. Fumava uns dos paquets de tabac al dia, de qualsevol cosa clar, perquè aleshores un paquet de Winston costava 250 pessetes, el Fortuna 125, el Ducados 75 i el Bisontes sense boquilla, el que més fumava, tan sols 33, i es que la econòmica adolescent no donava per més. (more…)

- Mai sortiria amb un imbècil que fumes

Tinc 37 anys i vaig començar a fumar als 16 anys aproximadament. Demà 04 de gener farà uns 6 mesos que vaig començar amb el repte de deixar de fumar. Durant molt de temps tenia el pensament de deixar el tabac, a més tenia a la meva filla de 7 anys dient-me que deixes de fumar, que no era bo, etc… Llavors, un dia vaig rebre un e-mail del servei mèdic de l’empresa on em podien ajudar a deixar de fumar. Jo treballo a una empresa molt gran, el servei mèdic oferia la possibilitat d’ajudar-me a deixar el tabac, vaig anar per poder informar-me. Allà em van explicar que principalment tenia que voler deixar de fumar (molt important) i després podia escollir diferents formes de poder començar. (more…)

- VAL LA PENA

Al 1992 va morir la meva mare de càncer, provocat pel tabac. Han passat anys i encara ploro.
Jo vaig fer l’únic que sabia fer: fumar. Menjar fum i porqueries, ennegrir els meus pulmons perquè la vida per a mi ja havia acabat. S’havia anat de mi el meu bastó, la meva referència.
El temps atura el turment. Et va posant il·lusions que et distruen de greus ferides: l’amor, la feina, els fills.
El 2000 va ser el dia en què tot es va aturar, sobretot l’aire: no el notava, no podia respirar. On era, perquè no el notava? Urgències, metges, pulmons podrits.
Faré disset anys que vaig deixar de fumar perquè vaig sentir pànic, (more…)

- PER A TU

Empecé a fumar con 17 años y estuve conviviendo con mis amigos “Winston y Marlboro” durante casi 15 años. Mi relación, como me imagino que la de todos, fue creciendo poco a pco hasta llegar a consumir más de un paquete diario.

La primera vez que dejé de fumar, fue por una apuesta, que por cierto gane y consistía en DEJAR DE FUMAR MAS TIEMPO QUE LOS OTROS, estuve 9 meses sin encender un cigarrillo, al final en una boda de un familiar se produjo la recaída fue un “parto” horroroso, pues si antes fumaba bastante, después fume mucho más.

Con una segunda paternidad recién estrenada y unos resfriados que me acompañaban durante todo el invierno con una horrible tos seca, que me dejaba la garganta siempre irritada, decidí dejarlo definitivamente, para ello me hice un autoregalo, pues deje de fumar el día de Reyes, eso si a las 24.00. (more…)

- Si yo pude, tu también puedes

Hola, tengo 58 años y llevo desde los 15 años fumando unos 30 cigarros al día. Esta fue mi carta de presentación a la doctora el primer día que tuve visita al respecto. Lo había intentado dejar en alguna ocasión, sin éxito, así que siendo realista no tenía mucha fe en los posibles resultados que podía obtener de ello. Después de la visita, con todo lo que me dijo sobre las consecuencias y lo perjudicial que era fumar como estaba haciendo, me acojoné. También tengo que reconocer que mi mujer ya había conseguido dejarlo, y mis hijas nunca lo han probado , por lo que por esa parte no tenía ningún problema ya que sabía que en casa no iba a haber nada que me recordará a ello. (more…)

- 11 meses

Be, el metge de la unitat de deshabituació del tabac em va dir que creia que era important que escrivís el meu testimoni per optar al concurs.
El concurs no m’importa, sincerament, i no crec que la meva aportació ajudi a ningú.
Mireu, jo no tinc mèrit!
Vaig deixar de fumar després d’un ingrés d’una setmana, com que dins l’hospital no es podia fumar, en sortir vaig pensar: que “tonta” si hi torno, oi?

(more…)

- No tinc mèrit

Ens van presentar a la plaza Sant Joan a Barna ,tu venies amb les meves amigues que em van oferir la teva relació i així vam estar junts desde els setze anys fins els quaranta cinc.
Vas estar amb mi el principi poc implicat però deu cops al dia ens relacionàvem
Quan faig tenir els nens no vaig estar tant per tu.
Quan em vaig separar ens vam relacionar molt més fins a vint vegades i més.
Clar, l’estress que portava semblava que em cedia una mica…¡¡
Però uff ¡¡de vegades em faltaba la respiració i era conscient que eras una relació tóxica perquè la roba feia la teva olor, el cabell també i sentia que teníem que tallar.

(more…)

- Carta a un examic

El próximo dia 01 de febrero, hará un año que deje de fumar, estoy deseando que llegue ese dia para poder celebrarlo,  pienso irme a cenar y brindar con unos amigos por el nuevo reto que se me presentará, seguir sin fumar el resto de mi vida. (more…)

- YES I CAN

Primer de tot em presentaré per que veieu que no tinc “ perdó de deu” com diria la meva avia.
Soc Auxiliar d’Infermeria des de fa uns 20 anys, he treballat a planta i a urgències però on he passat la major part de la meva vida laboral, uns 13 anys, es en la Unitat de Cures Intensives d’un hospital molt gran, amb 21 llits de UCI. En tots aquest any he cuidat a moltíssima gent i entre ells a pacients amb malalties respiratòries molts greus, que en molts casos li han causat la mort, quasi tots ells fumadors, i encara així, jo seguia fumant. (more…)

- Com vaig arribar a ser exfumadora. La meva història

Llegaste a de forma apasionada, prohibida y excitante. ¡Solo los “grandes” disfrutaban de la delicatesen de los necios! Aunque tiempo después, al entender que yo me había convertido en un necio y no en un grande, comprendí que todo aquello no era más que cadenas que impedían vivir con libertad, sí, ahora era esclavo de un néctar diabólico; la nicotina. (more…)

- Puede que haya dejado el tabaco, pero el no lo ha hecho conmigo. 2

Sóc fumador des de els 16 anys. Vaig deixar-ho per primer cop 1 any quan tenia uns 25. Els 30 (dia del meu aniversari) vaig deixar-ho. Fa 2 anys que estic sense fumar (more…)

- Puede que yo haya dejado el tabaco, pero el no lo ha hecho conmigo

Hace un año más o menos pensé que para mí se había acabado el mundo, pero que equivocada estaba. Estoy en espera de una reducción de estómago, mi endocrina me pidió, más bien me exigió que dejara de fumar pues la operación es importante y además me dejaran un trocito de estómago y el tabaco me podía hacer ulceras (Que por cierto ya me pasó).
Salí de la consulta llorando porque yo no fumaba, yo devoraba el tabaco, me fumaba más de sesenta cigarrillos al día y a veces más, pues me los liaba y no llevaba control. (more…)

- Pensé que se me acababa el mundo

Avui fa quatre anys justos que vaig fumar l’últim cigarret. Són 1461 dies a 6,2€; per tant, 9058,2€. Bon estalvi.
Si, com diuen, el 80% del preu del tabac són impostos, (more…)

- SALUT I PELES

Vaig començar a fumar als 18 anys. Era una fumadora social de caps de setmana. Va ser el meu primer embaràs el que em va decidir a deixar de fumar.
Us vull dir que va ser una de les millors decisions que he près a la meva vida . Deixar de fumar m’ha permés fer molt d’esport i poder gaudir d’una vida molt sana. (more…)

- MARE FELIÇ I SANA

Un cigarro no te hace adicto, pero si este viene detrás de unos cuantos o sientes la necesidad de que si no lo fumas, algo te falta, puede ser que tengas todos los números de serlo. Si por la noche te despiertas y para pasar el rato enciendes un cigarro…Oh¡ cielos no tengo… buscas desesperadamente uno y sino lo encuentras te vistes y bajas a buscarlo en aquel bar que sabes que permanece abierto casi toda la noche y que al lado de la puerta, a mano derecha está la dispensadora del anhelado paquetito, porqué no es la primera vez que te pasa…Creo que tu y yo, tenemos un serio problema de adicción al tabaco.
El primer paso, para dejarlo de ser, es constatarlo. Darte cuenta que es el tabaco quien manda en tu vida, además de la mujer. Si quieres ser tu:¡ hay que dejarlo!,( el tabaco, espero que no la mujer) (more…)

- PETONETS

Jo soc una persona més que es va enganxar a la cigarreta de jove pel tema de sortir amb els amics de festa i no quedar enrrere ja que tothom fumava a mitjans dels 70. El tabac em va acompanyar durant 16 anys, fins i tot estant embarassada de la meva filla i sent sanitari. Cada vegada que feia un intent per deixar-ho no podia passar més de 24h sense encendre de nou una cigarreta. La motivació que necessitava va arribar de cop el dia que va nèixer la Mireia, la meva filla. (more…)

- SI QUE ÉS POT DEIXAR DE FUMAR

Quiero poder respirar y así poder alimentar a todas mis celulas debidamente para que mi cuerpo este en perfecto estado. Yo dejé de fumar porque no queria depender de nadie ni de nada y sobre todo para poder limpiar mis pulmones, mi cuerpo y mi mente.
Me gusta haberlo hecho. No me arrepiento de nada. De haber fumado y de haber decidido dejarlo. (more…)

- Por mis pulmones

Mi relación con el tabaco, era ya de una dependencia total, cuestionarme viajar o no en funcion del tiempo que tendria que estar sin fumar, cine y teatro uffff. Y te das cuenta que no puedes seguir asi, que te tiene controlada física psíquica y económicamente, que ya no es placer encerder un cigarrillo, que te roba mucho tiempo y muchas otras cosas mas agradables, os daréis cuenta que no he hablado de salud quizas por eso no hubiera tomado la decision, aunque la verdad se nota, poder respirar y notar los olores….ya no los recordaba. (more…)

- Dependencia total

“Soy una señora de 61 años, exfumadora des de hace 7 meses y ahora ESTOY COMO UNA FLOR. Me defino como una todo terreno, un 4×4, soy yaya, ama de casa, administro la empresa de mi marido en fin hago de todo. Empezé a fumar a los 16 años, fumaba negro porque no tenía mucho dinero,luego fui cambiando en función de lo que fumaba mi marido, (more…)

- Para chula yo

Jo vaig començar a fumar a 14 anys. Tenia el permís i consentiment del meu pare. Per ell, fumar era tot un plaer i un ritual. Ho considerava un moment important i un acte social. Per aquest motiu, volia que ho compartíssim i que no ho féssim d’amagat. No teníem molts diners i per tant, fumar va ser sempre molt dosificat i sempre convençuts que nosaltres triàvem el moment. Nosaltres decidíem. (more…)

- Per ser lliure, pel Pere i el Manel

Soy una mujer de 58 años  y voy a contar ni historia de fumadora. Hace años las familias estaban estructuradas de diferente manera: los abuelos vivían en casa con alguno de sus hijos. En mi caso mis abuelos vivían con mis padres. Tanto mi padre como mi abuelo eran fumadores. Mi padre de DUCADOS y mi (more…)

- No he vuelto a fumar

Hola me llamo Miquel. Tengo 67 años, de los cuales se puede decir que siempre fumé. A los 13 años empecé a fumar cogiéndole a mi padre algún cigarro. Un día me sorprendió y me dijo que si quería un vicio que me lo pagara yo y si no que lo dejara. (more…)

- Ahora pago yo y luego tú y así sucesivamente

“Bueno, mi infancia fue bastante bonita y alegre, hasta que cumplí los 15 años, en que empecé a salir con amigos y amigas. Eran los tiempos de los guateques. Ahí empezaron mis primeros cigarrillos. Sólo eran al principio por aparentar, como ellos lo hacían, pues yo también. (more…)

- Mi experiencia con el tabaco. Por ABA